 |
| ORGUE i COVES COLLBATÓ |
Fotos de Montserrat Relea i Jesús Garcia
EXCURSIÓ A COLLBATÓ 5è
El dia 13 de desembre, els alumnes de cinquè vam fer una excursió amb autocar a Collbató, un poblet situat sota les muntanyes de Montserrat.
Primer vam a anar a l’església del poble. Només entrar ja vam veure que el que més destacava era l’orgue. Era impressionant, magnífic, gran i sonava molt bé. En Joan, un amic de la Marta, que és músic i expert en tocar l’orgue, ens va tocar moltes cançons i després vam tocar tots junts “El bosc endins” i algunes Nadales.
Després d’esmorzar vam prendre rumb cap a les Coves de Salnitre que estan fetes de conglomerat i roca calcària. Ens van explicar llegendes de la cova i ens van portar a fer un recorregut per les galeries i passadissos.
Vam quedar fascinats al veure les formes de les estalactites, estalagmites i pilars, semblaven animals, torres, arbres...
Després de dinar i jugar vam tornar cap al Brusi.
Alumnat 5 A
L’orgue de Collbató i les coves
Dimarts, 13 de novembre, els de 5è vam anar a visitar l’orgue de Collbató, i de passada unes coves; les coves de Salnitre. A Collbató vam anar a una església on vam sentir tocar en Joan, un amic de la Marta que tocava l’orgue. En Joan ens va explicar moltes coses sobre l’instrument i també ens va deixar mirar com el tocava. Per agraïment d’haver-nos deixat escoltar-lo nosaltres vam cantar i tocar unes quantes nadales, al final li vam donar un regal i després d’esmorzar, vam anar a les coves.
Quan vam arribar a les coves ens van fer seure en unes cadires i es van emportar el grup de 5èA amb la seva monitora, i a nosaltres ens van deixar amb l’Aleix que era molt simpàtic.
Ens va explicar una historia molt bonica quan ens vam començar a endinsar a les coves, anava sobre un senyor anomenat Mansuet que va ser acusat d’un assassinat i es va transformar en
un bandoler utilitzant les coves com a refugi. Quan va haver la guerra entre els francesos i els espanyols el Mansuet va dir als de Collbató que s’amaguessin a les coves i els va salvar.
Desprès de les coves vam anar a dinar a unes taules de pedra no molt lluny d’allà, jo vaig estar mirant amb la Laura durant una estona els petits avencs de les roques calcaries de Montserrat.
Elvira Valen
